Posa un 'Alfons' a la teva vida... i entra a Internet

"Internet supone hablar con el mundo". Això va dir la Paquita Ros a la presentació del Documental 'Connectats' que es va fer a St. Feliu de Llobregat, a finals de setembre, i al qual vaig assistir per dinamitzar la xerrada posterior.

Quan la vaig veure, vaig tenir la sensació de que ella sola, amb la seva veu, podia enlluernar la sala sencera del Cinebaix.
I així era: sentada en la seva cadira de rodes Pepita anava explicant el que havia suposat per a ella l'arribada d'Internet a la seva vida amb un somriure tan gran que el ulls de la sala no es podien permetre mirar cap a una altra banda.

"No us imagineu el que jo he passat a la meva vida. Em vaig quedar sense caminar als 10 anys i ni podia sortir al carrer amb cadira de rodes per les barreres arquitectòniques. A més, jo mai vaig tenir estudis, les escoles no estaven preparades per mi i... als meus 55 anys em veig escrivint la meva vida i posant-la en un blog a Internet".

Uf! aquelles paraules sí que eren les de la pura superació de la vida. Però també ho van ser les d'altres personatges del 'Connectats', gent que ha decidit entendre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i s'ha posat al davant d'un ordinador superant tot tipus de trabes i pors inicials.

La Lolita Carrión, una dona gran que havia passat per un curs d'alfabetització digital, explicava orgullosa totes les coses que era capça de fer a la Xarxa. "Jo retoco imatges fotogràfiques i demano la cita prèvia al metge des de la web. I tot gràcies a l'Alfons Expósito, el dinamitzador del telecentre on he après tot això".

-Quants d'aquesta sala demanen hora per Internet al seu metge?, vaig preguntar a l'audiència. Es van aixecar poques mans de la seixentena de persones que van assistir a l'acte.

També vam sentir parlar a l'Agustí Vilar que té problemes de visibilitat i no obstant és escriptor. La seva queixa anava dirigida cap a les empreses (públiques i privades), mitjans, organitzacions, administracions que no teníen encara 'adaptades' les seves pàgines webs perquè gent amb aquest tipus de discapacitats poguessin accedir-hi igualment als continguts de la Xarxa. De què serveix tenir molts vídeos, imatges en moviment, textos, fotos, etc. si hi ha una part de la població (una minoria, si volen vostès) que no les pot veure? Tot i així, l'Agustí s'ha llançat a descobrir la Xarxa i ja diu amb orgull que és un connectat més.

Entre el públic també havia moltes dones i homes, sense cap discapacitat física que encara no havíen probat Internet. Quan se'ls demanaven les raons argumentaven que no estaven fets pels ordinadors, que no teníen temps, que no havien sentit la necessitat, que no creien que fos útil per la seva vida, etc. Però tot això, com van dir els protagonistes del Connectats són excuses.

'Posa un 'Alfons a la teva vida i veuràs com trobes respostes a totes aquestes incerteses', els vaig dir. Els dinamitzadors de telecentressón peces claus en l'alfabetització digital i m'atreveria a dir que són els 'peons' del tauler d'escacs que suposa l'escletxa digital. Sense la seva paciència, la seva empatia i la seva pedagogia milers de persones com la Paquita continuarien tancades en el seu món reduit. Però... vés per on! sembla més fàcil reduir les barreres 'digitals' que les físiques.

El col.loqui després de veure el documental es va allargar gairebé una hora més parlant amb uns i d'altres i compartint experiències del que es pot arribar a fer amb les TIC.
Recordo que vaig sortir amb un gran somriure del Cinebaix. Allà dins s'havíen concentrat moltes emocions.

7 Comments:

At 1:59 p. m., Blogger Casa d'Oficis "Sant Feliu, Ciutat Digital" said...

Nosaltres tenim a l'Alfonso a la nostra vida i ens va de conya!

Enhorabona, Alf. Et mereixes tot això i més!

 
At 2:43 p. m., Blogger boni said...

Si es que l'Alfons és un crack!

 
At 5:56 p. m., Blogger dinamizador said...

Jo vaig tenir la sort de poder començar amb l'Alfons les pràctiques de dinamitzador digital. Tots els seus consells i veure la seva manera de transmetre els coneixements em va ajudar molt per aprendre en què consisteix aquesta feina mentre veia la realitat de l'ofici.

Avui dia segueixo treballant en diversos encàrrecs del quals sempre m'ensenya la millor manera de realitzar-ho.

Gràcies!!

Javi.

 
At 12:43 p. m., Blogger Telecentre Falguera said...

Al Cinebaix es van concentrar moltes emocions, i això és tot un indicador de que als Telecentres també es concentren moltes emocions.

Tots els telecentres compleixen més funcions que la simple capacitació tecnològica i l'accés a la Xarxa. Tant és que es tracti d'un Telecentre rural, o que aquest estigui ubicat en un àrea molt poblada; la funció social i comunitària pren molta rellevància.

El Telecentre passa a ser un espai de trobada, de suport, d'intercanvi. Aquest caràcter comunitari és el que ens motiva a convidar les nostres usuàries i usuaris a que comparteixin les seves troballes amb nosaltres. El coneixement mai ha de ser unidireccional, i molts cops ens assebentem de noves eines gràcies a que algun usuari ens ho explica. Creiem que aquesta és la manera de fer del Telecentre un equipament viu, i això, clar, genera emocions.

Gràcies pel post, Karma, i a la gent de la Casa d'Oficis per les vostres alabances, però ja sabeu que no són per mi. Jo tant sols sóc la cara visible.

Alfons.

 
At 5:41 p. m., Blogger ASantFeliu said...

Per les teves paraules, Karma, ja es pot intuir que l'Alfons -com la majoria dels bons dinamitzadors digitals- no és només un bon professional en la seva matèria, sinó també un gran persona amb moltes habilitats per tractar la gent.

Iolanda

 
At 11:20 p. m., Blogger Sylke said...

Enhorabona a totes les persones que feu possible experiències com les relatades en aquest fantàstic post. M'heu fet pensar en la meva mare, de 82 anys, que per primer cop, l'altre dia, va parlar a través d'una pantalleta amb el seu net, que viu a més de 700 Kms. I en tantes altres possibilitats creades per trencar barreres físiques, temporals, emocionals i mentals.
- Crec que somiaré amb això! - Va exclamar- Se la veia tan emocionada i contenta... Hi ha "connexions" màgiques del tot. Gràcies per la vostra tasca.

 
At 10:37 p. m., Blogger Karma Peiró said...

Silke, moltes gràcies pel teu comentari.

Ja saps... tu també pots ser dinamitzadora i gaudir de la recompensa de la gent quan descobreix capacitats ocultes gràcies a la tecnologia.

Salutacions

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home