De veritat som a la Societat de la Informació?


Article publicat a la revista Capçalera
(Data: Desembre'05-Gener'06)
per Karma Peiró



Ha passat la Cimera Mundial de la Societat de la Informació (CMSI) i gairebé no ens hem assabentat. Jo, personalment, m’he quedat bastant decebuda de la poca informació que he trobat sobre la segona fase de la CMSI—la primera celebrada a Ginebra, al 2003— als mitjans tradicionals (premsa, ràdio i tv), de la homogenització de les notícies i de la poca crítica positiva/negativa que s’ha fet sobre el que va passar a Tunísia del 16 al 18 de novembre. Fet que em fa cuestionar-me si realment som a la Societat de la Informació o és simplement un titular maco que queda bé per a referir-nos a tots aquells canvis que s’estan operant en les nostres vides arrel de l’avenç de les tecnologies de la informació.


La Cimera Mundial de la Societat de la Informació va atreure a més de 19.000 participants de 174 països i va acreditar a 1.200 periodistes en representació de televisions, ràdios, diaris i mitjans digitals de tot el món. Va ser una trobada per decidir de quina manera la informació seria accesible a tothom, per veure com acabar amb ‘l’escletxa digital’. Una cimera per decidir si la manera d’acabar aquestes mancances és destinar ajuts econòmics o inventar màquines com l’ordinador verd de 100 $, fabricat al MIT, dotat de Wi-FI i de programari lliure, que va presentar el gurú tecnològic Nicholas Negroponte. Un moment per discutir si el control dels dominis d’Internet es queda només en mans nordamericanes; i, sobretot, per intercanviar experiències a nivell mundial. Però com acostuma a passar en aquestes macrocites… no sempre s’aconsegueix tot.

Quan no interessa que s’informi

La CMSI va estar marcada per les tensions al voltant de la llibertat d’expressió justament en el mateix país seu, Tunis; i per un impressionant operatiu de seguretat que va deixar a molts participants sense saber ben bé si estaven sent protegits o controlats. La informació lliure a Tunis gairebé no existeix, tant els mitjans audiovisuals com la premsa escrita es troban sota el control directe del Ministeri de l’Interior, i el president Ben Alí controla tota forma de comunicació.

Reporters sense Fronteres van presentar a la Cimera una llista dels 15 països contraris a la Xarxa on figura Tunis entre ells. A més van haver denúncies per acosament a periodistes del diari francés Liberation i pel bloqueig a la Cimera Ciutadana de la Societat de la Informació (CCSI), una trobada paral.lela de caire totalment civil. Finalment, no es va poder celebrar per haver negat l’entrada al país a defensors dels drets humans tunecins i internacionals i per haver censurat documents i discursos.

Continguts en format multimèdia

Internet—una vegada més— ens va donar tot el que els mitjans tradicionals no van poder cubrir per falta d’espai, temps o desconeixement. Des de weblogs que recollien opinions de representants d’organitzacions civils fins a podcasts com els del reporter de la BBC, Clark Boyd, amb entrevistes a disidents tunecins; des de petits blocs informatius d’última hora en format àudio, fins a entrevistes amb experts i vídeos amb els discursos dels ministres dels països participants.

A la llista de distribució Mistica —un observatori sobre l’impacte social de les TIC a Latinoamérica i el Carib— va haver un interessant debat sobre l’ordinador de 100$. Es lícit concedir una màquina conectada a la Xarxa quan les prioritats vitals són unes altres? Quines intencions hi ha darrera de les empreses que fabricaran l’ordinador? Des de l’ Agència Llatinoamericana d’Informació (ALAI)—una organització no lucrativa amb 22 anys d’existència— es destacava el fet de que el programari lliure s’hagués presentat com alternativa al de propietat. Des del Fòrum de Líders de Telecentres informàven de com s’estaven combinant sinèrgies per a treballar junts a la Índia, Llatinoamèrica, Europa, Canadà o als EEUU. I podriem continuar relatant moltes més reaccions que es van recollir a Internet respecte a aquesta cimera.

Després de tot això, sembla com si la verdadera Societat de la Informació només existís dins de la Xarxa perquè la crítica, l’anàlisi de la informació, els debats i les reflexions es troben a Internet. Com s’ha comprovat en aquesta cimera, la tecnologia ja ens permet ser informadors i comunicadors des de qualsevol lloc del món, sense necessitat de grans recursos. S’estan replantejant els mitjans tradicionals tots aquests canvis? Perquè la informació fa temps que córrer per totes bandes.