(molt poc promocionada, per cert) on es parlava dels mitjans digitals. Per això s'havia reunit a Vicent Partal
).
El primer que m'ha sorprès és que només hagués una vintena de persones quan, un quart d'hora més tard del previst, ha començat el debat. La segona sorpresa ha estat que anava adreçada a estudiants de periodisme. Ja fa més d'una dècada que vaig acabar la carrera, què faig aquí? M'he girat per veure quants estudiants n'hi havia i m'han semblant pocs. No interessen ja les tertúlies de periodisme digital als futurs periodistes?. Interessen a algú?
La taula rodona ha començat amb una tanda d'intervencions on cabia un repàs dels CVs professionals de cadascú, una breu definició del mitjà que dirigeixen i els seus objectius, a més d'un llistat de consells pels futurs periodistes que triin el terreny digital com a lloc de treball.
No em dedicaré a relatar el què han dit cadascú sinó més aviat a repassar les reflexions que m'he fet al sentir les seves exposicions. Part d'això he tingut oportunitat de dir-lo en directe. M'hagués agradat allargar-me parlant més amb tots ells, però en acabar tots teníem moltes presses.
En resum, diria que he escoltat molts tòpics, típics de la professió, d'aquells que es repeteixen per tot arreu des de fa anys. En Partal, que té quasi la mateixa edat que jo en això de la Xarxa, segur que també n'ha reconegut uns quants tòpics.
(Enric Sierra)
Una estudiant ha preguntat per les rutines en una redacció i les respostes han estat del més 'oficialistes'. Els ponents han pintat un panorama esperançador molt maco pels joves que vulguin entrar a un mitjà digital.
Era d'esperar... Si dirigeixes un mitjà el vens, de portes a fora, bé.
Però considero que també s'ha d'explicar la realitat del periodisme digital tal i com és actualment, i no com queda bé descriure-la en els manuals i conferències especialitzades. No s'ha mencionat que el gruix important de la informació d'aquestes redaccions es nodreix de les notes d'agències. Crec que a les Facultats de Periodisme s'hauria d'ensenyar també a 'copiar i enganxar' notícies en el menor temps possible i pujar nota si l'alumne aconsegueix, a més, canviar alguna paraula del titular homogeneitzat (per no semblar que es publica el mateix que la competència). S'enganya al lector així?
I ha sortit l'estimada paraula 'rigor'. '
"Un periodista ha de tenir el suficient rigor com per informar amb qualitat"
Vicent Partal també ha ressaltat l'obligació de fer mitjans de qualitat, amb responsabilitat social, cuidant la manera i la forma de presentar la informació.
(Juan Varela)
I en aquestes estava el debat quan ha intervingut el 'Ciutadà Varela' parlant de que es fa poc esforç per explicar la veritat de les coses que estant passant al món. Que els periodistes primer hem de ser ciutadans i activistes per canviar o protestar contra aquelles situacions d'engany procedents dels polítics, dels mitjans tradicionals, d'organitzacions públiques, etc. No ha parlat de 'conspiracions' explícitament però a mi m'ha semblat que anava per aquest camí.
L'escabrós terreny de la participacióEn quant a la participació, Varela ha afegit que:
"La majoria de mitjans digitals 'pastoregen' les opinions de la gent, que vol dir, validar o esborrar comentaris no pertinents a les notícies. Però encara queda molt per fer i experimentar".
I aqui ja hem entrat en terreny relliscós. Partal ha dit que no li semblava bé que mitjans com La Vanguardia.es obrissin come
ntaris a les notícies perquè eren debats que no portaven enlloc (Vilaweb no els accepta). Que són reaccions impulsives, sense reflexió que únicament embruten i fan soroll.
Per al.lusions, Enric Sierra ha respost dient que la seva postura és obrir-los totalment perquè és un contacte directe amb els lectors. I n'està orgullós dels milers de comentaris que deixen en les seves informacions diàriament perquè després es poden tractar i surten notícies noves.
Vicent Partal ha fet esment d'aquelles iniciatives xarxaires de final de segle passat en que, de la mà de mitjans com La Vanguardia, es feien debats i jornades de reflexió interessant vers a diferents temes de caire social. I que ara és molt difícil trobar-lo en els mateixos mitjans.
I han continuat passant-se la pilota 'per al.lusions' defensant la participació a la seva manera- (Vilaweb,
els blocs; i La Vanguardia.es, secció '
El lector opina'). Total, com tots dos dirigeixen mitjans privats, no hi ha res a dir.
En aquell moment m'ha vingut de gust intervenir fent un petit comentari a cadascú.
- Sr. Sierra, tots sabem que els milers de comentaris també són pàgines vistes. I que això és una manera de rendibilitzar el mitjà. Però... tot s'hi val per tal d'aconseguir moltes visites? Quants d'aquests milers de comentaris diaris anirien directes a la brossa? La gran majoria. Alguns se salven i tirant del fil, és a dir, fent una miqueta de periodistes, trobem històries increïbles que valen la pena explicar-les, fer-les noticiables. Però... un percentatge ínfim al cap del mes. De nou, tot s'hi val per l'audiència?
- Sr. Partal, no serà que ha llançat la tovallola i ha decidit no investigar la manera de fer que la massa internauta d'avui sigui capaç de debatre amb sentit? Tot no s'arregla amb blocs o bústies de contacte amb els responsables del mitjà. La informació ha de còrrer, s'ha de convertir en coneixement després d'haver estat criticada i analitzada per més d'un cap. Ja ho sap vostè, no li dic res de nou.
(Afegeixo el que no li vaig dir per falta de temps) Vicent, tú que vas ser un dels fundadors del Grup de Periodistes Digitals (GPD)- juntament amb tres periodistes pioners del moment: Luis Angel Fernàndez Hermana, Lluis Reales i Toni Esteve-, no serà que ja t'està bé aquesta postura de tancar l'aixeta de la participació per por a la reacció de les masses internautes? Trobo que és una postura còmode.
Tot això ho he dit amb la millor de les intencions: conec a Partal des de 1995 i he treballat amb Sierra tot un any portant, precisament, la participació a La Vanguardia.es. Cadascú m'han donat les seves pertinents explicacions que... m'han convençut poc, no sé a la resta del públic.
Per últim, vull apuntar que no tota la vida periodística s'acaba en les pàgines web dels mitjans tradicionals ni d'aquells digitals que emulen la manera de funcionar dels tradicionals. Els que portem un temps a Internet sabem que està poblada de 'nous mitjans' interessantísims plens de debats que porten a la reflexió i al coneixement. Només cal TEMPS per descobrir-los.
I termino amb un missatge de Juan Varela. Ell ha dit que primer de tot hem de començar a ser ciutadans activistes, cercar la informació que els mitjans no ens estant donant, i actuar. Molt maco, Juan. Però això és com demanar a tothom que per cuidar el medi ambient del país deixem, a partir de demà, d'anar en cotxe a la feina i agafem una bicicleta. Quants ho farem? Al final, és una tasca que s'ha d'assumir de forma personal i això... costa tant! No dic, però, que no s'hagi d'intentar.
Acabo amb la pregunta del títol: "Què és ser un periodista digital avui?". Els ha quedat clar als pocs estudiants que han vingut a la taula rodona?.
Pd: les meves disculpes per les imatges dels protagonistes. M'he oblidat la càmera i les he tret de Google Imatges. A veure si demano una foto al Col.legi.
(Humor gráfico 
(Humor gráfico 
Hacía tiempo que le habíamos prometido, Luis Ángel Fernández Hermana y yo, a 
