'Podcasting', una altra manera de sentir la ràdio


Publicat a la revista Capçalera
Agost-2005

Per Karma Peiró



Les possibilitats d’interactivitat i de comunicació d’Internet augmenten cada dia, fent que milions d’usuaris connectats globalment per les mateixes eines inventin noves formes d’expressar-se.

Ara el podcasting promet canvis en la manera de fer i d’escoltar la ràdio de tota la vida. Amb aquesta tecnologia, qualsevol persona pot crear els seus programes radiofònics i aconseguir audiències que ja es compten en milers.

Però també permet que les emissores convencionals ofereixin els programes en format Mp3 per tal de ser escoltats quan es vulgui i on es vulgui sense necessitat d’estar connectats a un ordinador, dependre d’una situació geogràfica o d’un horari d’emissió. La SER i la COPE ja s’han apuntat al podcasting.
---------------------------------------

El podcasting és un fenomen que va començar fa just un any als EEUU. El seu terme s’agafa de la contracció de dues paraules: ‘iPod’ (un apareill reproductor de fitxers d’àudio en Mp3, els que es descarreguen per Internet) i ‘broadcasting’ (ràdiodifussió). Pot semblar una tecnologia incipient com per fer-li massa cas, però des que es va donar a conéixer no han parat de créixer el nombre de podcasts ni els seus seguidors. Molts dels aficionats ja parlen d’un gènere radiofònic nou sorgit de la interacció que es produeix a Internet. En realitat, és una derivació dels weblogs, on tothom pot escriure a la Xarxa el que pensa o sobre el que està especialitzat amb eines molt senzilles de publicació.

Un invent amb bona acollida

Quan es parla del creador del podcasting, tothom cita a Adam Curry, un presentador de la cadena MTV i empresari d’Internet. Segons explica a la Xarxa, el contacte amb molta gent a través del seu weblog, The Daily Source, li va fer pensar en la possibilitat de crear un programari (l’iPodder) que donés veu a les paraules escrites. El va posar gratuït a Internet fa un any i ja l’han descarregat més de mig milió de persones.

Ara, Adam Curry és tan popular que quan menciona un podcast d’algú altre, es doblen el nombre de descàrregues només per haver estat recomanat per ell. Ja hi ha més de 5.000 podcasts en anglès especialitzats en temàtiques molt diverses o dedicats a retractar realitats quotidianes de qualsevol part del món.

A la revista Wired, Curry explica que el seu programa diari l’enregistra sovint des del cotxe connectant l’ordinador portàtil a la bateria de l’encenedor i un micro. Després el penja al seu weblog i més de 50.000 persones l’escoltan.

Aquesta popularització ha estat un dels principals motius pels quals les emissores de ràdio convencionals s’hagin apuntat a convertir el programes de més audiència en fitxers de Mp3. La BBC ho va fer el passat octubre amb el programa Fighting Talk i, al decembre, la Canadian Broadcasting Corporation (CBC) va introduir Nerd, dedicat a les noves tecnologies i realitzat pel periodista Tod Maffin.

En només 3 mesos, Nerd amb una audiència per les ones d’un milió de persones, va aconseguir que el seguissin unes 5000 a través del podcast. Maffin creu que la capacitat d’expressió i de comunicació que permet aquesta tecnologia pot revitalitzar la ràdio. “Ciutadans anònims estan difonen els seus interessos amb unes eines de gravació senzilles, un programari gratuït (compatible Pc, Mac i Linux), i una connexió d’Internet ràpida. Igual que van fer el bloggers fa uns anys amb el text, aquesta gent comença a canviar la naturalesa de la ràdio”.

En uns mesos, la BBC i la CBC han aconseguit tanta fidelització que ja oferten més de 30 programes entre les dues. Alguns encara pensen que es tracta d’una moda passagera, però un informe (del passat mes de març) del Pew Internet and American Life Project, diu que uns 22 milions de nordamericans tenen un reproductor Mp3 i més de 6 milions han escoltat alguna vegada un podcast.

Una vegada passada la primera fase de proves de la majoria de cadenes comercials nordamericanes, ja pensen en fer rendible el podcasting. El talk show de Rush Limbaugh, dedicat a l’actualitat i a la política i seguit per 20 milions d’oients, ha començat a oferir els seus podcasts per 50$ a l’any.

A casa també en tenim

Es calcula que a Espanya hi ha uns 60 podcasts amb un contingut molt divers: des de tecnologia, a música, receptes de cuina, cinema, ciència, energies renovables, etc. El que no se sap encara és quànta gent els escolta. Per aquest motiu, des de la pàgina web Podcast-es.com s’està impulsant el I Estudi sobre el Podcast per aconseguir dades fiables sobre l’impacte i la força d’aquesta tecnologia.

José A. Gelado va ser el primer en tenir un podcast al nostre país. Es va estrenar a l’octubre de l’any passat, amb el programa setmanal Comunicando. “Està dedicat a la tecnologia quotidiana, explicada de forma senzilla, amb una especial atenció a l’oci electrònic, a Internet, la música de lliure distribució i el software lliure”.
Gelado té 12 anys d’experiència com a locutor en diferents ràdios convencionals i comenta que fent podcast se sent, per primera vegada, realment lliure. “Em vaig animar a fer Comunicando pel que suposa controlar tots els aspectes d’un programa. El millor de l’experiència és la forma de connectar amb els oients i saber que, demà, aquest pot ser el creador d’un altre podcast”.

Gelado viu a Àvila, i la seva parella, Nieves Peña, porta un altre programa anomenat Guisando, dedicat a receptes de cuina. Segons explica, és la versió podcast dels consells d’una mare al seu fill quan se’n va a viure sol.

Les xifres de descàrregues dels darrers Comunicando demostren que hi ha una mitja de 2000 oients per programa, tot i que en alguns casos han arribat als 7000.

L’audiència de Guisando ja passa de les 1000 persones. L’estudi de gravació és una habitació de casa seva, equipada amb un ordinador, connexió ràpida a Internet, un bon micro i un programari lliure i gratuït anomenat Audacity.

A l’hora d’enregistrar fem el possible perquè soni amb qualitat perquè després s’escoltarà amb auriculars des d’un reproductor MP3”, diu la Nieves Peña.

Entre els avantatges dels podcasts estan que l’oient escolta exactament el que l’interessa, pot aturar el programa, avançar-lo, o deixar el final per més tard sense perdre’s res en cas d’alguna interrupció.

En Pau Oliva és el creador del podcasting POF, un dels pocs que es troben en català. POF està dedicat a comentar les notícies que l’interessen a l’autor, de forma amateur, i no segueix una periodicitat. “A la ràdio i a la televisió tens interrupcions publicitàries i si et truquen per telèfon et perds un tros del contingut. Un cop a la setmana em passo els podcasts que m’interessen de l’ordinador al reproductor Mp3 i els escolto de camí a la feina”.

El cas de Daniel G. Cañete és un altre bon exemple: ell i l’Adam Porter fan el podcast Oilcast. Tots dos són periodistes, viuen a Catalunya i són especialistes en la temàtica ‘Energia i petroli’.



Preparen dos programes per setmana i els fan en anglès. “Parlem de la actualitat dels mercats energètics, amb un ull cap a la geopolítica i el petroli”. Cañete reconeix que la diferència fonamental amb la ràdio convencional és la llibertat creativa i de continguts que permet el podcasting. “Encara que en el nostre cas hem escollit una formula més aviat convencional, podem parlar del que volem i com volem”.


Un dels podcasts més seguits, en parla hispana, és el Bloguipodio, que es va estrenar el passat mes de febrer. Els seus creadors resideixen a Washington i bona part dels 15.000 oients que té són hispanoparlants. “El podcasting transtorna completament el model convencional de la ràdio al donar la possibilitat al ciutadà de crear el seu propi programa i distribuir-lo, a un cost molt baix, a milions de persones a través d’Internet”, diu Dabloguiman.

Per últim, cal citar també a Minid.net, un repositori d’idees que ajuden al dissenyador Diego Lafuente a treballar de forma més eficient, ‘sense matar la diversió d’escriure i comunicar-se amb la gent’. Diu aquest blogger que enregistrar un podcast és una feina dura. “Ho faig a casa, amb les portes tancades per evitar el soroll de fora. Enregistro tot amb el mateix micro del portátil i el programa ‘Audacity’’.

Preparant-se per a la sortida

Segons estudis de mercat de la consultora GfK, només a Espanya es vendran enguany més de dos milions de reproductors Mp3. Un informe assenyala que ocupem el quart lloc europeu de vendes després de Gran Bretanya, Alemanya i França. La contínua reducció dels preus i l’augment de l’oferta de models, amb noves funcionalitats, són els principals motius d’aquest espectacular boom.

Algunes emissores de ràdio convencionals del nostre país també estan fent proves per començar a oferir podcasting. La SER va ser la primera en ofertar-lo als seus oients, el passat mes d’abril. José María García-Lastra, director de gestió de continguts, diu que és una forma més d’arribar a la gent.Entenem que estem en un procés en el qual la ràdio ha d’adaptar-se als nous temps i aquests són totalment digitals”. Actualment, la SER té en podcast el darrer butlletí informatiu, i els programes ‘El Larguero (dedicat als esports), ‘SER Digital’ (dedicat a les tecnologies), la crítica de Teófilo Necrófilo del programa ‘El Cine’ i les millors entrevistes diàries del matinal ‘hoy por Hoy’. Alguns programes de la COPE i els butlletins informatius de Radio Andalucía també s’han apuntat al podcating.

No obstant, continuen sent excepcions dins el marc radiofònic nacional. A Catalunya, la COM Ràdio, RAC1 i Catalunya Ràdio estant fent proves o s’estant pensant si realment val la pena invertir-hi temps i personal en adaptar els seus programes a formats Mp3.

Ens estem adonant que hi ha una evolució de l’audiència, cada dia hi ha més gent que accedeix a la ràdio per Internet i s’està produint un boom al voltant de l’Mp3” diu en Joan Catà, coordinador de ComRadio.com. “Nosaltres pensem que no podem ser aliens a aquesta onada, per això volem començar a provar a partir de la nova temporada d’hivern”.

En canvi, Carles G. Vallver, responsable d’I+D de RAC1, encara no està del tot clar si realment el podcasting serà útil o no a l’oient. “Vam posar la ràdio per Internet des del primer dia que vam emetre, ara fa cinc anys. I funciona molt bé: hem arribat a conseguir 2000 oients simultanis en el programa ‘Minoria Absoluta’. I això ja és molt! Poc després, vam ofertar la ràdio a la carta (programes en diferit), i també funciona. Suposo que, a la llarga, acabarem oferint podcasting però no sé si hi ha tanta gent que tingui un reproductor Mp3 a Catalunya com per escoltar-los”.

D’altra banda, Jordi Català, responsable d’audiències i serveis digitals de Catalunya Ràdio, opina que sí cal incorporar el podcasting però que abans tenen altres prioritats com ara tancar la nova web, o seguir destinant recursos a la ràdio digital. Cap a l’octubre, tenen la intenció de començar a fer proves amb el podcasting. “La tecnologia ens està oferint moltes possibilitats que no som capaços d’assumir. Entre tots anem provant a veure què resulta. El mateix està passant amb la radio digital. S’està tirant endavant però ningú sap realment cap a on ens portarà”.

No obstant, destaca la importància de la ràdio per Internet, on arriben a tener una mitjana de 2100 oients simultanis en els programes de més audiència, i excepcions com el partit de fútbol València-Barça, del passat mes de maig, escoltat per més de 7000 persones en directe a través d’Internet.

El món interactiu pot sorprendre

Cinto Niqui, el director del programa L’Altra Ràdio de RNE4— espai que recentment han celebrat els seus 25 anys—,creu que, en general, les emissores desconeixen el podcasting. “Molts companys d’ofici són totalment aliens, i també les direccions de les emissores que s’ocupen de problemes de continguts o laborals i això els obliga a deixar al marge aquestes innovacions. Potser el podcasting queda implementat d’aquí a tres o quatre anys, perquè encara és molt recent”.



Vicent Partal, director de Vilaweb i del programa ‘L’Internauta’ a Catalunya Ràdio, diu que aquesta tardor provaran d’incorporar el podcasting al diari electrònic. “Mirarem com funciona i si podem fer alguna cosa”.

Segons Partal, aquesta tecnologia pot ser molt útil a la ràdio convencional "perquè es pot convertir en una eina de preservació dels seus continguts”. I continua: “El que no se és si seran capaces de provar-lo, perquè pateixen el mateix mal que la majoria dels mitjans tradicionals: no acaben de veure la seva utilitat”.

Cinto Niqui contempla un munt de possibilitats per a les ràdios convencionals. “Si els grans arxius radiofònics s’haguessin digitalitzat es podrien oferir per Internet, perquè és un servei que amb un pagament baix podries tenir la Història de la ràdio ‘a la carta’. Seria molt útil per a les universitats de Periodisme i Història o per a particulars, per recordar i sentir les primeres emissions d’aquest mitjà. I això es podria escoltar des de qualsevol reproductor Mp3”.

El director de L’Altra Ràdio aporta un argument més a favor del podcasting: “Pot beneficiar a les ràdios de tipus alternatiu, a petits col.lectius socials i escoles que tenen a la Xarxa una audiència molt gran, impossible d’aconseguir a través de les ones”.

Partal es queixa de que la ràdio pública nordamericana fa podcast de tot, però que a Europa sembla “que hi ha una veneració per la torre de comunicacions. El que pot passar és que el món interactiu es mengi al tradicional”. Per Antoni Esteve, director de LaviniaTV, estem entrant en l’època on res està lligat a un horari. “Els mitjans convencionals que pitjor gestionin el canvi, els més pesats d’estructura, poden acabar arrossegats per aquesta evolució cap a l’asincronia”.

Les tecnologies que han de venir

Els creadors de podcasting estan convençuts que aquesta tecnologia és tota una revolució per les possibilitats de comunicació que concedeix a cada ciutadà. José A. Gelado explica que alguns diaris nordamericans han adoptat el podcasting per fer arribar als seus lectors un resum breu d’àudio dels titulars més destacats. I aviat escoltarem publicitat en aquests espais radiofònics. “Hi ha també iniciatives per a discapacitats, sobre tot per als cecs, com novel.les recitades, àudio-guies de museus, etc. I tot això ha sorgit en només un any!”.

Per la seva banda, Daniel Lafuente diu que el podcast permet que milions de persones deixin la monotonia del programa de ràdio i es passin a aquest format anarquista i gratuït de ràdio. "Jo estic en la gran massa que consumeix produccions amateurs perquè les considero molt més genuines i nodrides que les professionals". Un dels podcasts que li agraden és Comunicando.

En els propers anys veurem com moltes de les tecnologies que ara tenim només a l’abast de la imaginació s’acabaran popularitzant. Sembla que hi haurà una unificació d’apareills, compatibles amb totes les eines de creació, que ens oferiran múltiples possibilitats per estar informats i comunicar-nos des de qualsevol lloc i en qualsevol situació.


El director de Vilaweb ho diu amb aquestes paraules: “Caminem cap a una societat en la qual hi haurà dos models de ciutadans: un que farà servir les tecnologies digitals de forma secundària (la TDT serà la TVE1 dels anys 50); i, l’altre, serà el que farà servir la televisió IP i la informació ‘a la carta’ en qualsevol format”.

De la mateixa opinió és Carles Vallver de RAC1. “La ‘ràdio a la carta IP’, ens permetrà escoltar-la des d’un telèfon mòbil o una agenda electrònica (PDA), equipada amb tecnologia UMTS i connexió a Internet. Podrem estar al Japó i sentir RAC1!”.

Cinto Niqui afirma que el gran ús de la Internet radiofònica serà quan la puguis consumir en moviment. I García-Lastra, de la SER, afegeix que la digitalització seguirà endavant i que portarà canvis en les estructures internes de cada mitjà. “En el futur, haurem d’estar molt atents a dues paraules: interactivitat i personalització”.

Toni Esteve va més lluny i pensa que l’evolució tecnològica actual ens porta a discs durs de capacitats immenses, de mides inferiors a una capça de mistos, des dels quals emmagatzemar centenars d’hores d’àudio i vídeo que, de manera inal.làmbrica, podrem veure o escoltar en monitors de televisió o sistemes de so. “Aquesta memòria de programes serà fàcilment integrable al telèfon”.

Per acabar, vénen bé les paraules de l’escriptor i investigador tecnològic, Howard Rheingold. En el seu darrer llibre, ‘Les multituds intel.ligents’ (Gedisa, 2005), diu: “He comprès que els missatges de text a través del mòbil només són un avenç d’altres canvis més profunds que es produiran en els pròxims deu anys. Les aplicacions de la indústria futura de telecomunicacions mòbils no seran ni màquines ni programaris, sinó pràctiques socials. Els canvis més impactants vindran, dels tipus de relacions, empreses, comunitats i mercats que apareguin amb la nova infraestructura tecnològica


Howard Rheingold

-------------------------------------------------------------------------------------------
Material extra:

El repte tecnològic d’Espanya

Segons la Comissió de Mercats de les Telecomunicacions (CMT), a Espanya hi ha 4 milions de llars connectades a Internet a través de la banda ampla, el que suposa només un 10% de la població. Una de les conclusions del primer esborrany del Pla de Convergència amb Europa, realitzat pel Consell Assesor de les Telecomunicacions (CATSI), és que Espanya necessita un pacte d’Estat per a coordinar les accions disperses de ministeris i comunitats autònomes en matèria d’innovació i tecnologia.

Sempre que es parla de incorporació a la Societat de la Informació a nivell europeu, figurem en les darreres posicions (el número 12 de 15), només per davant d’Itàlia, Portugal i Grècia. Les accions de l’anterior govern del PP, com ‘l’Info XXI’ o ‘España.es’ van resultar infructuosos i van retardar més l’avenç que haviem de fer. Tecnologies com el podcasting, la voz IP (fer trucades telefòniques a través d’Internet amb un estalvi considerable de costos), la ràdio i televisió per IP, la Televisió Digital Terrestre (TDT) o la Digital Audio Broadcasting (DAB), entre d’altres, les acabarem tenint a casa aviat si Espanya aconsegueix sortir-se’n del ‘clot tecnològic’ en el que està ficat.

3 Comments:

At 5:23 a. m., Blogger admin said...

Bon article, per fi una periodista informada ;)

 
At 12:19 p. m., Anonymous Vicent said...

Caldria remarcar que RAC1 disposa d'un sistema de podcasting, rss i cerca de fitxers a la carta amb ajax des d'octubre passat.

 
At 10:37 p. m., Blogger Karma Peiró said...

Ja Vicent, però aquest article el vaig escriure al 2005. I em sembla que tu parles del 2006.

salutacions

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home